Cercar en aquest blog

TRADUCTOR

dimecres, 23 de març de 2011

JORNADES AMB JAVIER TAMARIT I CARMEN MÁRQUEZ

Avui hem tingut la sort d'assistir a una jornada en la UJI en que Javier Tamarit conegut per tots per les seues importants aportacions a l'hora d'entendre la discapacitat ha posat el dit a la ferida al insistir en allò que tanta falta ens fa, parar-nos a pensar en el "per a què?" , com be diu ell les bones pràctiques són necessàries sempre que ens plantegem si ajudaran a que els nostres alumnes siguen feliços, que tinguen qualitat de vida al mateix nivell que qualsevol persona: benestar emocional, material, relacions interpersonals, benestar físic, desenvolupament personal, possibilitat d'autodeterminació, inclusió social i drets.

Aquest plantejament no és aplicable únicament a les persones amb discapacitat ( com bé diu Tamarit la resta de persones considerades "normals" no som més que persones amb capacitat temporal, perquè més prompte o més tard tots ens veurem incapacitats en algun moment de la nostra vida per alguna o altra limitació...), aquesta és la pregunta que realment necessitem fer-nos els professionals de l'educació, els mestres, PER A QUÈ ENSENYEM????, en què ens agradaria haver contribuït a la formació d'una persona: en que va traure bones notes únicament o també en que és capaç d'interactuar en grup, d'afrontar conflictes i circumstàncies difícils a la vida, de tindre habilitats emocionals, d'expressar la seua opinió de forma correcta, d'apreciar i respectar a l'altre ( vinga d'on vinga, siga com siga ...) de comportar-se en tot tipus de situacions, de treballar en grup, d'assumir responsabilitats, d'orientar la seua vida, de definir-se, d'expressar i comprendre... en definitiva de tindre recursos per ser feliç i construir un mon més just.

Aportacions com la de Tamarit avui son més que necessàries perquè lluny de la utopia tenim una responsabilitat com a professionals que és intentar ajudar als alumnes a ser feliços i més enllà de la responsabilitat tenim la necessitat, encara que a voltes l'entorn no acompanye, de no perdre la il·lusió i de contagiar a quanta més gent millor.


si podeu escolteu aquest video que hem trobat i ens ha agradat  
Una de las bandas de música más famosas de Australia, Rudely Interrupted, es un grupo de rock independiente en el que cinco de sus seis componentes tienen una discapacidad.
Han apoyado la reciente campaña promovido por la ONG Scope Victoria, en el país austral, para pedir que todos seamos capaces de ver a la persona más allá de la discapacidad.